ELS ESPANTACRIATURES VALENCIANS

ELS ESPANTACRIATURES VALENCIANS  En totes les èpoques i a tot arreu, els adults ens veiem en l’obligació de fer por als xiquets.  De vegades, és una necessitat, quan els angelets es tornen dimonis que torturen la salut dels nostres nervis i amenacen de fer-nos eixir els cabells verds.  Davant d’aquestes situacions, hi ha un remei molt més eficaç i civilitzat que els crits desaforats, l’espardenya cantadora o les habitacions fosques.  És el recurs de la por, que les nostres àvies dominaven a la perfecció.  Quan un serafí es comportava malament, algú amollava, amb veu d’oracle:  “Porta’t bé, o vindrà l’home del sac i se t’emportarà”.  I encara que sembla mentida, acostumava a donar resultat.  La majoria de xiquets sabien que no podia ser veritat, però sempre els quedava el dubte, davant el convenciment exhibit pels adults.  Aquell i si ve el saginer, el drac, el frare Flairón, el moro Mussa o la Quarantamaula?  Anem a donar un passeig per la nostra galería de monstres i fantasmots.  Son personatges que trobem per la geografía d’Alacant, Castelló i València.  I pertanyen a l’imaginari creatiu.  L’Arrancapins.  Es un forçut.  Viu en la Cova de les Meravelles.  Banyeta.  Es un esser amb banyes d’hàbits nocturns.  Va buscant xiquets malcreguts.  Te una banya enmig del cap.  Les bruixes.  Les bones acostumen a ser velletes amables.  En canvi, les malvades tenen aparença més sofisticada.  Com de reina o dona de gran bellesa.  La velleta de Toix.  Es una de tantes velletes o agüeles que espantaven als xiquets que no es porten com cal.  Tenen una aspecto lleig.  I fan màgia o empren sortilegis.  La bruixa Curruixa es de les més conegudes.  Es lletja y malcarada.  Amb nas ganxut, berrugues, desdentada i rialla macabra.  Espantava els xiquets.  Els amenaçava amb convertir-los en sopar de Curruixa.  Butoni.  Es una modalitat de dimoni.  Va donar nom a un cos que protegia les partides rurals dels atacs dels roders.  Es com un monstre.  Un personatge habitual en el bestiari valencià.  Apareix representat en alguns socarrats.  Es dedica a fer malifetes per atemorir els menuts.  Entra a les cases per les finestres, pels badalls de la porta o pel forat del pany.  La Cucafera.  Es un animal monstruós.  Similar a un drac que s’arrossega per terra.  Habita les coves i galeries subterrànies.  Segons la tradició, precedeix la processó del Corpus.  Amb aspecto de drac-monstre.  Tortuga gegant amb closca i cap de cocodril.  Donyets.  No mesuren més de 30 centimetres.  Vesteixen faixa, jupetí i un mocador en el cap.  Mantenen la casa ordenada, cuiden als animals y realitzen les tasques domèstiques.  Son bona gent.  Els Dracs.  Un esser que engloba els quatre elements.  Ix de la terra o de l’aigua.  Vola per l’aire.  I escup foc.  Te cos de rèptil de color negre, roig o verd.  Du escates de cocodril, arpes d’àguila i aletes membranoses.  Amb una cua acabada en fletxa.  El seu alè es apestos.  Hi ha dracs per Alcoi, Benidorm o el Baix Vinalopó.  Dones d’aigua i sirenes.  Són esperits naturals que preñen figura femenina.  Es fan visibles a la Nit de Sant Joan.  Al nostre llegendari acostumen a ser princeses mores que protegeixen un tresor.  Son conegudes les de l’encantada del Cabeçó d’Or.  La de la Cova d’Ocre o la de Petrer.  Les dones d’aigua són genis locals d’un paratge.  Les sirenes són una varietat d’aquestes.  Els esclafamuntanyes.  Es un exemple d’heroi clàssic.  Amb l’ajuda d’elements màgics, supera totes les dificultats.  Inclosa, l’enveja perversa dels seus germans.  Ferrabàs o Ferro Braç.  Es un gegant.  En certs pobles valencians s’empra com a malnom afectuós.  Per designar a xiquets entremaliats.  Que sempre están fentt maldats.  El Flare Flairon.  És un flare gegantí, d’hàbit terròs i amb una gran panxa.  Roda pels pobles per a emportar-se als menuts que tenen mal comportament.  A més, parlava en castellà en aquella época.  Recordeu que als pobles valencians, sols els forasters paraleven eixe idioma.  Els Gamboxins.  Son esgarrifosos, petits, voladors i d’un negre brillant.  Volen en estols.  Apareixen de sobte durante les nits de molt de vent i ataquen.  A les nostres rondalles apareixen com a Robafaves, el gegant del Romaní o l’Ogre de la caputxa negra.  El mític home del sac.  Es un homenot brut i pollós.  Arriba caminant als pobles amb el seu enorme sac.  El du penjant al coll.  Guaita les víctimes al carrer, amagat per cantons o portals foscos.  Capta l’atenció dels infants amb jocs, cançons o també oferint caramels.  Agafa d’un grapat el primer xiquet roí que troba i el fica dins del sac.  Pot alçar el sac amb una sola mà.  I dins se sent a tots els xiquets plorant i confosos.  Un altre, l’home dels nassos.  Te 365 nassos i li cau ú per dia.  La nit de cap d’any li tornen a eixir tots de colp.  Té nassos la cosa.  Es troba vestit amb un abric llarg i una maleta.  Visita les cases on hi ha xiquets i amenaça d’emportar-se’ls.  Els menuts, per tal que els deixe en pau, acostumen d’oferir-li una moneda.  Miquelot.  Es un individu de costums nómades.  Va de poble en poble.  Sol dur un sac.  Amb aquest temible personatge s’aconseguia que els xiquets no isqueren al carrer sense supervisió.  També es anomenat com el saginer, greixer, pare llop o el Sangueta.  Quarantamaula.  Es un híbrid d’humà i gallina d’origen roí.  Té mig cos cobert de plomes.  I la resta la formen unes potes llargues i poderoses.  Amb un coll de voltor.  La quarantamaula va per les teulades, agafant xiquetes i tirant pedrades.  Un personatge que ens recorda que les formes del mal són infinites.  D’ací el nom de quaranta.  I, a més a més, el mal pot semblar inofensiu.  I per aixó rep la part de gata maula.  Tombatossals.  És un gegant de bona ànima.  Amb l’ajuda dels seus amics va fer posible la fundació de la ciutat de Castelló.  I aquest seria un breu mostrari de la galería d’essers, monstres i fantasmots del nostre imaginari valencià.  Vivim un momento de canvis incessants.  La globalització ens impossa un marcat model cultural.  La transmissió generacional d’histories de pares a fills, d’avis a nets, s’ha trencat.  I les nostres criaturetes populars de cada poble han perdut el seu lloc.  Els nostres monstres representen molt més que els nostres temors ancestrals.  Es tracta de la nostra identitat.  I encara, es resisteix a ser extingida. https://monstruari.wordpress.com/els-llocs-dels-personatges-fantastics/inicio/