El Temple del Gos: RUSH, el gegant adormit.

La primera vegada que Dani Riveiro va venir al Temple del Gos en temps de prepandèmia, ho va fer com a nou baixista de The Mothercrow, i ja ens parlava llavors que bandes com Uriah heep o Rush, a part de ser referents per a ell, eren models de sonoritat que ell veia justament en la banda barcelonina de la Karen i el Max. Això ens va portar de nou a aquella sensació de quantes grans bandes estan "allà" a l'olimp dels Déus però que sempre s'acaben quedant al calaix. Amb els Uriah Heep ja ho vam resoldre perquè el mateix Dani va venir a RSK fa un temps per dedicar-li un monogràfic als londinencs, però ens faltava Rush. Els canadencs són un d'aquells mastodonts amb més de 50 anys de trajectòria transitant del heavy blues als seus early years dels 70 fins a un rock progressiu de nivell top... i si, ha hagut de ser una altra vegada el Dani (ara enrolat en la banda Excelsior) el que ens hagi de posar al nostre lloc i obrir-nos els ulls amb uns Rush més enllà de la seva primera època, perquè escoltant la selecció del brasiler acabes per entendre perquè els Neil Part, Alex Lifeson i sobretot el baixista i cantant Geddy Lee són tan marcants per a ell i d'ara en endavant també pels patans que composem aquest Temple del Gos.