Molestia Programada -Álex Mas, nits de foc i somnis

¡Vótame en los Premios iVoox 2026! L'estètica pot semblar punk, però el que escoltaràs avui trenca qualsevol etiqueta de gènere. En aquest episodi de Molestia Programada, expandim el nostre radi d'acció: hem substituït el carrer pel cosmos, mantenint la mateixa ràbia i el mateix esperit crític de sempre. ​Aquest cop, el puny tancat no colpeja contra un mur de formigó, sinó que flota enmig d'una nebulosa. És la metàfora visual de la nostra música: sons que neixen de l'asfalt de la ciutat (que encara veiem en el logotip) però que es projecten cap a l'abstracte i el desconegut. No ens quedem en el soroll d'ahir; programem la molèstia del demà.