Paraules de dona i exili

D’exilis n’hi ha de moltes menes. Uns són físics i impliquen viure a un país estranger, sentir-se apàtrida i somiar amb el retorn. Uns altres són silenciosos i s’assemblen als fantasmes, perquè, encara hi són, poques vegades es fan visibles. Les escriptores en català de les Balears, Catalunya i el País Valencià van viure’ls tots i, en alguns casos, una de les conseqüències de la guerra va ser la seva mudesa. Més enllà de 1939, no van tornar a escriure una ratlla en català. Van enterrar la vocació i es van dedicar a sobreviure. Els professors Maria Campillo, Josep Palomero i Mercè Picornell ens acompanyaran en aquest viatge sonor i coneixerem què se’n va fer d’intel·lectuals com la sollerica Maria Mayol, la valenciana Manuela Ballester o la barcelonina Mercè Rodoreda, que va aconseguir arribar a l’Olimp de la literatura. És ben just que, aprofitant que octubre és el mes de les escriptores i les biblioteques, recordem els seus noms i rellegim les seves paraules. Serà una bella manera de donar sentit al seu exili. Les músiques utilitzades es troben sota llicència creative commons i són les següents: Sadness Piano Touching, de Depasrec, To the memory of, de Roman Batuk, Memory Lane, de Metempsy, i Memory dream, de Chistian Petermann. Aquest pòdcast és una producció de Mireia Balasch per El Salto Radio.